El pianista i compositor Antoni Bujosa i el poeta Pere Suau es coneixen des que eren petits, veïns del poble mallorquí de Bunyola, on fa més de vint anys va anar a viure el cantant d’Antònia Font, Pau Debon. Van fer colla, tots tres, amics de veure el futbol i anar a sopar i, ras i curt, ser amics.
El cantant d’Antònia Font presenta el projecte ‘Debon canta Suau’
El pianista i compositor Antoni Bujosa i el poeta Pere Suau es coneixen des que eren petits, veïns del poble mallorquí de Bunyola, on fa més de vint anys va anar a viure el cantant d’Antònia Font, Pau Debon. Van fer colla, tots tres, amics de veure el futbol i anar a sopar i, ras i curt, ser amics.
I va ser així que un dia, per a la presentació del llibre Cignes tenebrosos (Cossetània, 2021), Suau va proposar-li a Debon si podia cantar una composició que havia fet Bujosa. Més tard, Suau va fer més llibres, més presentacions, i de tant en tant alguna cançó més de Bujosa i Suau, fins que un cop passada l’última gira de retorn d’Antònia Font, com sense voler-ho, van anar brodant un projecte artístic que va desembocar en un espectacle en directe a tres bandes –més un quartet de corda segons l’ocasió–, i que finalment han gravat en estudi: Debon canta Suau (Cucavela Records), setze temes que alternen recitats de Suau mateix i la veu cantada de Debon, amb música de piano i cordes.
És el primer cop que –més enllà de col·laboracions esporàdiques– Debon té un projecte musical fora d’Antònia Font, però el cantant deixa ben clar que “no és el meu projecte en solitari, més aviat al contrari, jo aquí som el tercer, després d’una poesia feta fa molts anys i unes composicions. Ha estat una cosa espontània que ve de tres amics que mos hem trobat per casualitat damunt d’un escenari, alhora que entenc que tenc una trajectòria com a cantant que ajuda a donar-li recorregut públic”.
“L’ànima del projecte és n’Antoni, que té dins el cap cada poema, que els ha llegit i a partir d’aquí els ha musicat –assegura Suau–, i en certa manera el títol del projecte és injust, perquè juga amb el llinatge d’en Pau i el meu”. No és el primer cop que Bujosa musica l’obra de Suau, ja que fa vint anys en va fer un disc amb la soprano Margalida Cloquell, Triangles a la boca, més orientat al lied “amb un toc contemporani”, explica Bujosa. “En Pau és un altre perfil de cantant, però no volia que fossin cançons pop, sinó que mantingués una complexitat harmònica, sovint sense tornada, perquè cada peça acaba tenint una estructura que et dona el mateix poema, com una mena de lied pop”, assegura el compositor. “Si en Pere publica un llibre, jo el tenc a casa i un horabaixa, o un dematí, el llegeix tranquil·lament, sense cap pressa, i de tant en tant hi trob músiques”, afegeix.
“No és el meu projecte en solitari, jo aquí som el tercer, després de la poesia i la composició”, diu Debon
Debon s’hi sent còmode: “Al capdavall, ha fet música per a jo, com Joan Miquel Oliver –compositor i lletrista d’Antònia Font–, i això és un avantatge, i la gràcia d’aquest projecte és que ha aconseguit ajuntar tres personatges molt diferents dins el món artístic per fer una proposta molt original”.
El projecte inclou poemes de tota l’obra de Suau, així com també alguna de les seves versions dels himnes òrfics grecs i poesies del persa Hafez de Xiraz, i configura una idea de viatge, amb uns quants recitats pel seu autor: “Intentam tornar a aquella idea de gent que se reuneix a l’entorn de la paraula musicada per fer un acte poètic, com se feia a Pèrsia o a la Grècia antiga, amb mi com a rapsode i en Pau com a cantant, però en comptes d’una lira, amb el piano de n’Antoni, per transmetre el fet poètic, i que qui vengui obri les portes a noves lectures”.
Suau encara troba que sovint, “si no ets lector de poesia als recitals hi ha una distància i una excessiva erudició, i nosaltres intentam acostar-la a la gent i treure-la de la lectura silenciosa amb què a molts lectors els costa de connectar; és a dir, volem llevar-li els tecnicismes i fer-la mengívola”.
Si bé les sonoritats d’aquest nou projecte poètic estan lluny d’Antònia Font, l’oient hi troba una certa familiaritat, en algun moment temàtica. “En la poesia que fa en Pere es nota que és de Mallorca, com en Joan Miquel, encara que no sigui conscientment”, diu Debon, mentre que Suau sosté que “té un perfum de Mallorca, perquè la llengua és una pàtria, i creiem que hem de donar valor al català de Mallorca amb què ens sentim còmodes, pouant en la nostra manera habitual de parlar: així és com parlam, així és com vivim, així és com estimam, així és com patim, i això és un dels èxits d’Antònia Font i un dels elements que fa que en Pau s’hagi sentit còmode amb el projecte, no perquè un dialecte sigui millor que un altre, sinó perquè és el nostre”. “Sortir d’aquí seria perdre l’autenticitat”, apuntala Debon.
Per ara, Antònia Font està aturat –tot i que al juliol tenen programat un concert a l’última edició del MoboFest– i això dona espai per retrobar la connexió que tots tres mostren sobre l’escenari, i que de moment es podrà veure a Premià de Dalt a finals d’agost, dins el festival Poetes sota la Lluna.
Cultura
