Podem conèixer al detall les sagues nòrdiques, tot allò que té a veure amb la Terra Mitjana de Tolkien i fins i tot, esclar, els clàssics grecs i llatins i la història sagrada, però en canvi hem oblidat molts dels nostres mites. Rescatar-ne alguns en format de thriller va ser un dels propòsits de Jaume Clotet (Barcelona, 1974) quan va escriure La germandat de l’àngel caigut (Destino, 2024), novel·la que després de guanyar el premi Josep Pla s’ha ampliat en una trilogia que ara tanca amb L’espasa del rei (Columna), i de la qual aquest Sant Jordi ha firmat exemplars de tres en tres.
L’escriptor i periodista tanca la trilogia de ‘La germandat de l’àngel caigut’ amb ‘L’espasa del rei’
Podem conèixer al detall les sagues nòrdiques, tot allò que té a veure amb la Terra Mitjana de Tolkien i fins i tot, esclar, els clàssics grecs i llatins i la història sagrada, però en canvi hem oblidat molts dels nostres mites. Rescatar-ne alguns en format de thriller va ser un dels propòsits de Jaume Clotet (Barcelona, 1974) quan va escriure La germandat de l’àngel caigut (Destino, 2024), novel·la que després de guanyar el premi Josep Pla s’ha ampliat en una trilogia que ara tanca amb L’espasa del rei (Columna), i de la qual aquest Sant Jordi ha firmat exemplars de tres en tres.
Si anteriorment hem vist com Clotet escriu sobre un Satanàs empresonat primer a Roma i després a Montserrat i rescata el poder de les relíquies, aquí la lluita eterna entre el bé i el mal torna a situar el lector entre el present i la història –trobem la fallida croada de Jaume I, al segle XIII– per tancar els fils oberts amb l’aparició estel·lar d’una espasa de virtut: “Qui fa servir una espasa de virtut no perd el combat, té un poder màgic, i a l’edat mitjana s’ho creien tant que les normes dels duels entre cavallers fixaven que no se’n podien fer servir perquè era fer trampes”, assegura l’escriptor, que recorda que fins i tot “s’havien arribat a anular duels per aquesta raó, com surt en una pila de cròniques medievals, com la de Jaume I o la de Pere III”. Sí, hi ha més espases mítiques que l’Excàlibur i n’hi ha de catalanes. De fet, potser els sona la Tisó, és a dir, la Tizona del Cid: abans va ser dels primers comtes d’Urgell i després va ser dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. I de Jaume I, també. De fet, experts medievalistes com Martí de Riquer la confonen amb la mítica Vilardella que té un paper important en el llibre de Clotet, que és al Musée de l’Armée de París i que el 2018 va ser exhibida en una exposició al Museu Arqueològic de Catalunya.
“En altres països hi ha més tradició d’escriure amb aquests elements fantàstics, bíblics o llegendaris, tot i que a casa nostra ara hi ha un repunt amb reculls de llegendes o de mites il·lustrats, i estic content de donar a conèixer part del nostre folklore i els elements fantàstics. El públic català, que és normal i corrent com qualsevol públic del món, consumeix tots els tipus de gèneres, i si no l’hi dones en català fet a casa, el consumirà en un altre idioma”.
La literatura també li val per reivindicar alguns escenaris nostrats, i si abans havia escrit sobre les presumptes portes de l’infern a Sant Pere de Lavern, aquí hi fa sortir un espai tan popular com desconegut: el temple expiatori del Sagrat Cor, al Tibidabo: “La majoria de la gent ha pujat a Montserrat, però a l’església del Tibidabo molts no hi han entrat, i això que té millors vistes que l’atalaia del parc i tot, però només hi van estrangers. Espero que la trilogia serveixi perquè aprenguem més de nosaltres mateixos i ens coneguem més bé –diu l’escriptor i periodista–. M’atrau tot el que contribueixi a crear comunitat o identitat pròpia”.
Una espasa de virtut centra l’últim lliurament de les aventures del monjo Bernat Balaguer i la mossa Berta Bosch
És una trilogia plena d’elements religiosos, i Clotet s’ha volgut assegurar que cap creient –ell no n’és– es pugui sentir ofès, i menys “en un moment que el món és tan incert, tan insegur, tan faltat de valors, tan mancat de referents, que hi ha gent, sovint molt jove, que està tornant al cristianisme, perquè els valors forts de la religió donen unes pautes de vida”.
Clotet assegura que s’ho ha passat molt bé escrivint-la, però insisteix que amb aquesta tercera història al voltant del monjo de Montserrat Bernat Balaguer i la mossa d’esquadra Berta Bosch: “Tot i que quan vaig escriure la primera novel·la no tenia previst continuar la trama, ara sí tenia molt clar que seria un final tancat, amb tres llibres en tres anys ja n’hi ha prou”. En tot cas, i contradint algunes tendències actuals, l’escriptor creu que “el mal avui no és més fort que abans”: “Hem oblidat que fins al 1989 els soviètics tenien mitja Europa a les seves mans i la possibilitat d’una guerra mundial era present, Amèrica Llatina era un cau de guerrilles… Avui en termes globals, si ho mirem amb perspectiva, el món és millor, hi ha menys dictadures i menys pobresa. El que em preocupa és la IA, perquè d’aquí deu o vint anys el món que coneixem haurà canviat del tot, i la IA tindrà més impacte en la meva vida que si hi ha una guerra a l’Iran o a Ucraïna”.
Cultura
