Ser wagnerià i mallorquí té el seu sentit i fins i tot les seves avantatges. Hi ha vincles històrics que a Pere Estelrich (Felanitx, 1955) li agrada explicar i que sorprenen la gent. “Tannhäuser, per exemple, se situa al castell de Wartburg, i allà hi va estar Santa Elisabet d’Hongria, que era germana de la reina Violant, dona de Jaume I. També Bach vivia just a la vora, a Eisenach”, apunta. I no acaben aquí les coincidències amb els grans compositors que són part de la història: Puccini va néixer a Lucca, on justament va morir el cardenal Despuig, que era mallorquí…
El matemàtic, divulgador i gestor cultural mallorquí mira el món a través de la música a ‘Cròniques wagnerianes’
Ser wagnerià i mallorquí té el seu sentit i fins i tot les seves avantatges. Hi ha vincles històrics que a Pere Estelrich (Felanitx, 1955) li agrada explicar i que sorprenen la gent. “Tannhäuser, per exemple, se situa al castell de Wartburg, i allà hi va estar Santa Elisabet d’Hongria, que era germana de la reina Violant, dona de Jaume I. També Bach vivia just a la vora, a Eisenach”, apunta. I no acaben aquí les coincidències amb els grans compositors que són part de la història: Puccini va néixer a Lucca, on justament va morir el cardenal Despuig, que era mallorquí…
Xerrar amb aquest matemàtic, periodista, divulgador musical i gestor cultural és descobrir nous punts de vista, com els que exposa a Cròniques wagnerianes (Edicions Documenta Balear), un llibre que és una invitació a viatjar i a entendre el món a través de la música, tot partint de les experiències que va tenir l’autor al Festival de Bayreuth i que va anar publicant en premsa.
“A mi Wagner m’ajuda a entendre la història”, diu l’autor d’un llibre que parteix de les experiències al Festival de Bayreuth
I no és que ell porti mitja vida anant-hi, al contrari: tot i la febre wagneriana del seu pare, organista i fundador de la Coral de Felanitx, Pere Estelrich no tenia sort a l’hora d’aconseguir comprar entrades… fins que un bon dia de 2017 que tenia previst anar a Bayreuth amb una trobada de corals, va pensar a escriure al departament de premsa advertint de la gran quantitat d’alemanys que hi ha a l’illa i que podrien estar interessats a llegir una crònica al setmanari Mallorca Zeitung , una mena de versió en alemany del Diari de Mallorca on l’autor hi coordina el suplement Bellver en Abril .
Oli amb un llum. “Ràpidament em van respondre: tenia una invitació per Parsifal . Des d’aleshores hi vaig cada any. El meu pare tenia un pick up (tocadiscos) amb dos discos: la Misa en Si menor de Bach i Tannhäuser . Un diumenge n’escoltava un, i al següent, l’altre. I sempre llegia a La Vanguardia sobre Bayreuth i en parlava com d’una fita que no podria arribar mai”, explica.
Durant anys, Estelrich va compaginar la docència amb, per exemple, la gerència de la Simfònica –va ser el primer gerent que va tenir l’orquestra illenca– o la direcció del premiat programa d’IB3 Ràdio El crepuscle encén estels, que es va endur el premi Òmnium Cultural al millor programa en llengua catalana, o el del Consell Insular, per valorar els drets humans. Però allò es va acabar, potser per massa catalanòfil (governava el PP, amb José Ramón Bauzá), i va a passar a emetre’s a Ona Mediterrània.
Al pròleg del seu nou llibre, l’historiador Joan Roca i Avellà diu que a Bayreuth s’hi arriba de la mà de la fe, pero Estelrich, que fins i tot és membre del Club Wagner de Barcelona, assegura que no ha tingut mai aquest impuls d’adoració al compositor. Tot i que, cal dir-ho, el seu viatge de noces, en ple desembre, va consistir a fer una peregrinació Bach-Wagner per Leipzig i Bayreuth… “Em feia gràcia anar-hi com a wagnerià però no per retre culte, en absolut”.
Al Festival, diu, hi ha vist muntatges “que són fins i tot lletjos”. Recorda una Valquíria que només començar, Sieglinde ja estava embarassada. “On és l’illa dels Deus perquè hi ha un incest, si ja està embarassada abans de conèixer al seu germà? També hi va haver un muntatge de L’or del Rin on l’or era un nin que l’Alberich segrestava per després… Això em sembla morbós. I a aquest nin l’has de mantenir 18 hores de Tetralogia per allà mig”. Però també ha vist coses “molt guapes”, com el darrer Els mestres cantaires , “fantàstic, tot i que al final surt aquella vaca… però em va agradar molt, sobre tot com l’Eva i el Walther al final decideixen que se’n van a veure món i deixen que els altres es quedin amb la puresa de la cultura alemanya”.
“Bayreuth per ventura no té sentit avui dia, perquè Wagner es fa a tot arreu. Però quin sentit té Montserrat? Una mica de tradició no fa mal”, apunta. El llibre ja va per la 4.ª edició. “A la presentació es va omplir la Plaça d’Espanya de Palma i l’editor no donava crèdit. Hi van venir músics de la Simfònica, es va exhaurir tota l’edició”. A la gent li encanta, afegeix, que cada capítol de les Cròniques wagnerianes dugui un afegit parlant d’alguna cosa que hi té a veure. Per exemple, sobre Gottfried Wilhelm Leibniz, el científic i filòsof del segle XVII, de qui Estelrich troba petjades a Leipzig, bressol de Wagner i ciutat on va viure Bach. O també sobre el quadrat màgic de Dürer en què s’inspira Subirachs per la seva façana de la Sagrada Família. Fins i tot vincula els rellotges babilònics mallorquins amb els de Nüremberg. “A mi Wagner m’ajuda a entendre la història”, conclou.
Cultura
