El pare de Sebastià Perelló (Costitx, Mallorca, 1963) feia vi. Ell, en canvi, no n’ha fet mai, però fa anys va començar a fer classes i conferències sobre la relació entre l’alcohol i la literatura, un pòsit que ha donat lloc a l’assaig Beure sense set. El vi en la literatura contemporània (ViBop). “No és exactament un elogi –assenyala Perelló al bar de La Setmana del Llibre en Català, mentre beu aigua mineral–, sinó trenar els imaginaris del vi i les transformacions dels sentits al llarg de la contemporaneïtat. Hi ha les peripècies més sòrdides, però sense concentrar-s’hi i sense fer-ne cap tipus d’heroïcitat, i també a l’altra banda, parla de les noves sobrietats, amb l’afany de desfer aquests binarismes que eliminen la complexitat que té l’imaginari del vi”.
L’escriptor mallorquí publica l’assaig ‘Beure sense set’
El pare de Sebastià Perelló (Costitx, Mallorca, 1963) feia vi. Ell, en canvi, no n’ha fet mai, però fa anys va començar a fer classes i conferències sobre la relació entre l’alcohol i la literatura, un pòsit que ha donat lloc a l’assaig Beure sense set. El vi en la literatura contemporània (ViBop). “No és exactament un elogi –assenyala Perelló al bar de La Setmana del Llibre en Català, mentre beu aigua mineral–, sinó trenar els imaginaris del vi i les transformacions dels sentits al llarg de la contemporaneïtat. Hi ha les peripècies més sòrdides, però sense concentrar-s’hi i sense fer-ne cap tipus d’heroïcitat, i també a l’altra banda, parla de les noves sobrietats, amb l’afany de desfer aquests binarismes que eliminen la complexitat que té l’imaginari del vi”.
No és un llibre tècnic, “fins i tot he intentat fugir una mica de fer un llibre sobre enologia, per escriure sobre què en diu la literatura al llarg de la història, sobretot l’occidental, i començant pel segle XVIII”, explica sobre una obra que “té un rerefons íntim i familiar, jo no vaig fer mai vi perquè era com si fos una qüestió del pare, però per ventura, vaig triar la literatura, en què justament ell no s’havia fixat mai, i en un punt vam poder fer una unió estranya”. “He llegit molt sobre les imatges del vi a la literatura, però no me les he begudes totes, ha, ha, ha! Al llibre de fet hi ha vi i esperit de vi, sense fer diferències entre fermentat i destil·lat, i per això no hi ha el vi, sinó els vins, les ebrietats i sobrietats, i tot se transforma i contradiu al llarg de la història. Així que jo no m’he lligat a cap fil ni a cap punt de vista ètic, moral o polític”, diu l’escriptor, que afegeix que “no és literatura sobre el vi, sinó amb vi”.
“La sobrietat sembla avui la nova religió, que construeix un nou mite amb l’entusiasme i l’arravatament”
Al llibre, per exemple, cita Marguerite Duras, quan diu “escric en l’alcohol”, però Perelló no ha volgut “abusar dels usos abismals”, sovint hi ha una certa prevenció, com quan Lautréamont diu que “no has de continuar bevent, perquè no trigaràs a vomitar”. “La paraula alcoholisme coincideix amb la publicació de Les flors del mal de Baudelaire, jo no anava per aquí sinó cap a una idea de la celebració del vi, des de la verema, des de la terra, per conformar una mirada quasi etnopoètica del que és la identificació de territori i vi, amb la comunitat. Baudelaire diu que t’has d’engatar fins a l’extrem, però al mateix temps crea aquesta idea de la prevenció que la creació no està connectada amb l’ebrietat absoluta. Ja ningú creu que necessitis la quarta musa per fer una creació explosiva i excepcional”. En canvi, apunta, “segons quina formulació de la sobrietat sembla avui la nova religió, amb un entusiasme i un arravatament que construeix un nou mite”. “M’interessava, així, oferir un ventall ampli de totes aquestes imatges, però que el fil no fos tens sinó que hi hagués una condensació, per intentar fer una espècie de pirueta molt subtil i sense cap pretensió d’exhaustivitat”. “Beure sense mesura però sense perdre el control”, escriu citant el filòsof belga Laurent de Sutter.
Hi ha molts autors, d’aquí i d’allà, ja siguin Hölderlin, Leopardi, Dickinson, Hemingway, Apollinaire, Josep Pla o Vicent Andrés Estellés, i l’autor assegura que “podria haver-hi molts altres autors”, però traça el canvi des “d’aquella cosa erotitzant i sensual del rococó per acabar a la taverna revolucionària cap al romanticisme i fins al segle XXI, amb els debats sobre les noves sobrietats a Itàlia i França, perquè hi ha noves vies de pensament que replantegen la qüestió, com pensar si a la contemporaneïtat hi ha molta gent èbria de fer règims”. Per l’escriptor, “el vi ni és el cel ni és l’infern ni cap tipus de fórmula clara, hauràs de decidir tu mateix el viatge”.
Cultura
