“Pels aniversaris sovint es fan grans llibres mastodòntics de totes les glòries viscudes, i aquí també hi són, però des d’un altre prisma”, assenyala l’editor de Comanegra Jordi Puig, per presentar, amb el director del Teatre Lliure, Julio Manrique, el llibre Cor calent. Històries del Lliure (Comanegra), de Magí Camps, Marta Orriols i Marta Vives, aquest dijous al vespre a La Setmana del Llibre en Català. El volum, que celebra el 50è aniversari del Lliure, reuneix relats de ficció que retraten precisament els oficis invisibles al darrere –i al davant– de l’escena: taquilles, vestíbul, fotografia, bar, il·luminació, orquestra de cambra, vestuari, escenografia, maquinistes, producció, neteja… i la mirada del públic. Manrique apunta que “no són els que surten al prosceni, però serveix per explicar que el teatre és una feina col·lectiva que només és possible quan es fa en equip”.
Magí Camps, Marta Orriols i Marta Vives presenten amb Julio Manrique ‘Cor calent’, el llibre del cinquantenari del Teatre Lliure
“Pels aniversaris sovint es fan grans llibres mastodòntics de totes les glòries viscudes, i aquí també hi són, però des d’un altre prisma”, assenyala l’editor de Comanegra Jordi Puig, per presentar, amb el director del Teatre Lliure, Julio Manrique, el llibre Cor calent. Històries del Lliure (Comanegra), de Magí Camps, Marta Orriols i Marta Vives, aquest dijous al vespre a La Setmana del Llibre en Català. El volum, que celebra el 50è aniversari del Lliure, reuneix relats de ficció que retraten precisament els oficis invisibles al darrere –i al davant– de l’escena: taquilles, vestíbul, fotografia, bar, il·luminació, orquestra de cambra, vestuari, escenografia, maquinistes, producció, neteja… i la mirada del públic. Manrique explica que “no són els que surten al prosceni, però serveix per explicar que el teatre és una feina col·lectiva que només és possible quan es fa en equip”.
Esclar que hi surten Anna Lizaran i molts altres actors i obres, però reflecteix perfectament l’esperit de família i l’orgull de pertinença que han tingut sempre els treballadors del teatre, alguns de quasi omnipresents, reconeguts enfora com Fabià Puigserver, però també sobretot de portes endins com el regidor Manolo Jiménez, que repartia sal pels racons per espantar els mals esperits i animava els actors, abans que entressin en escena, recordant que “els peus fred, i el cor calent”. Puig explica una coincidència feliç: el llibre va anar a impremta el dia que feia 35 anys de la mort de Puigserver.
Els tres autors són gent de teatre, i si els lectors d’aquest diari no tenen cap dubte sobre Magí Camps, els oients de Catalunya Ràdio tampoc dubten de Marta Vives, mentre que a molts sí els pot sorprendre la tirada de Marta Orriols, que també n’és molt aficionada. Han estructurat el llibre com si fos una obra de teatre, en tres actes i en cadascun diverses escenes, cadascú amb el seu estil, com va explicar Vives: “Camps fa més teatre de diàleg, el que estem més acostumats a veure; Orriols amb monòlegs interiors amb molta sensibilitat i profunditat, i jo m’he sentit molt còmoda fent com una mena de teatre documental”.
“Ens vam obsessionar que fossin relats de ficció, però després va resultar que molts dels que hi sortien ens van demanar que hi poséssim el seu nom real, perquè s’identifiquen molt amb el Lliure i els feia molta il·lusió”, afegeix Orriols. Manrique assegura que encara que “avui l’estructura és molt més complexa, i no tot són flors i violes, continua havent-hi un esperit molt familiar, és una gran estructura amb vocació de servei públic on predomina el factor humà”.
Al cap d’una estona, Camps crida a l’ordre: “No direm més coses, perquè si no, no el llegireu… però que sapigueu que hi ha un càsting de llamàntols!”. Un teatre que també es llegeix o, en paraules d’Orriols, “la biografia emocional del Teatre Lliure”.
Cultura
