Naus espacials, experiments estranys, fets inexplicables, monstres espaordidors o qualsevol cosa que d’entrada ens costi imaginar en un passat remot o recent, un futur en el temps que sigui o un present si pot ser alternatiu. És la literatura especulativa, l’ingredient principal del Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona que ahir va inaugurar a la Fabra i Coats la conversa entre l’expert en intel·ligència artificial Genís Roca i l’escriptor –i fundador i fins la passada edició comissari del festival– Ricard Ruiz Garzón.
Genís Roca obre el certamen parlant sobre les controvèrsies de la intel·ligència artificial
Naus espacials, experiments estranys, fets inexplicables, monstres espaordidors o qualsevol cosa que d’entrada ens costi imaginar en un passat remot o recent, un futur en el temps que sigui o un present si pot ser alternatiu. És la literatura especulativa, l’ingredient principal del Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona que ahir va inaugurar a la Fabra i Coats la conversa entre l’expert en intel·ligència artificial Genís Roca i l’escriptor –i fundador i fins la passada edició comissari del festival– Ricard Ruiz Garzón.
Avui, en el món del llibre, el monstre té un nom i és la IA, i potser encara amb més rotunditat per a molts dels aficionats al fantàstic i fins i tot a la ciència-ficció, que sovint ha fet servir les màquines per advertir d’un perill present amb el subterfugi que és futur. “Quan una societat projecta tants futurs distòpics, la sensació és que el present està molt fotut, i ara estem veient com moltes ficcions parlen d’un futur sense feina en què cal lluitar pels drets”, diu Roca, i se li entén tot, perquè “hem normalitzat que la ciència sigui capaç de predir el futur, però ja dona per fet que no hi podrem fer res, i això ens pot fer perdre l’esperança”. Recorda un experiment de Jorge Wagensberg amb una peça d’ambre amb formigues que va anar a l’espai amb Pedro Duque per demostrar la teoria del caos, que l’estadística té un topall, i conclou que “la IA no em dirà com viuré d’aquí vint anys, ho decidiré jo quan em llevi cada dia”.
Però que ningú pensi que Roca renega de cap tecnologia –només cal seguir els articles que publica en aquest diari per adonar-se’n–, per més que asseguri que “al poder li canvies la cara i manté l’essència. Primer la religió, després la política i ara la tecnologia s’han convertit en una eina de control social perquè els hi fem professió de fe”. Per ell, ara ens amaguem darrere les decisions de les màquines i “els transferim la nostra responsabilitat”. Ruiz Garzón l’insta a parlar de Pangram –ja ho saben, el programa de moda que determina si un text està escrit amb intel·ligència artificial o no–, i l’expert exposa com hi va introduir la cançó Mediterráneo de Joan Manuel Serrat i li va certificar que estava feta amb IA. Va més enllà: “Aquest llibre –el recent La revolució inevitable ( Ara Llibres)– l’he fet a mà i el programa diu que és així. Però si digués que en un 37% ha estat escrit amb IA no em creuríeu, creuríeu la màquina”.
Per Genís Roca, “si vols abandonar la tecnologia, hauràs d’abandonar l’agricultura”
Ell defensa l’ús de la tecnologia, però desaprova la manca de criteris. “Jo porto ulleres, que és una tecnologia, i ningú em diu cada dia que en soc massa dependent, que me les hauria de treure una estona cada dia per no acostumar-m’hi… Doncs si vols abandonar la tecnologia, hauràs d’abandonar l’agricultura”, insisteix. Defensa que “la nostra resistència íntima sigui escriure i llegir molt i llarg”, però li molesta que es contraposi la tecnologia amb la humanitat: “Som l’únic animal que en fa servir sistemàticament, perquè la tecnologia és humana”. Per ell, cal aprofitar-ho sense por, perquè “estem vivint el momentum de construir una nova societat”.
Quan acaba, els assistents no tenen clar si el monstre era a l’habitació, a l’armari o sota el llit, però a fora de la sala segur que hi ha els Altres mons de l’exposició, i d’altres universos que sortiran en tots els actes i en tots els llibres. Fantàstics.
Cultura
