El Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona ja té els seus premis. L’escriptora valenciana Laura Gallego ha rebut aquest divendres el premi honorífic per, segons el jurat, “mantenir-se fidel al gènere fantàstic i convertir-lo, obra rere obra, en un territori sempre nou per explorar”, a més de “construir mons capaços de créixer al costat dels seus lectors i per ser la porta d’entrada a la fantasia per a diverses generacions de lectors”. Gallego no hi ha pogut assistir, però en un missatge ha agraït el premi “per a tots els que busquem en la literatura el sentit de l’univers. Des del meu humil forat hòbbit, m’agradaria continuar formant part d’aquesta família de somiadors”.
Ivan Belzunce i Carlos Di Urarte han rebut els guardons a l’autor revelació, i Claire North i Tananarive Due, a les millors traduccions
El Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona ja té els seus premis. L’escriptora valenciana Laura Gallego ha rebut aquest divendres el premi honorífic per, segons el jurat, “mantenir-se fidel al gènere fantàstic i convertir-lo, obra rere obra, en un territori sempre nou per explorar”, a més de “construir mons capaços de créixer al costat dels seus lectors i per ser la porta d’entrada a la fantasia per a diverses generacions de lectors”. Gallego no hi ha pogut assistir, però en un missatge ha agraït el premi “per a tots els que busquem en la literatura el sentit de l’univers. Des del meu humil forat hòbbit, m’agradaria continuar formant part d’aquesta família de somiadors”.
Gallego no ha podido asistir, pero en un mensaje ha agradecido el premio “para todos los que buscamos en la literatura el sentido del universo. Desde mi humilde agujero hobit me gustaría seguir formando parte de esta familia de soñadores”.
El premi 42 a la millor obra original en català se l’ha endut la novel·la de Joan-Lluís Lluís Una cançó de pluja (Club Editor) “perquè ens fa repensar la relació entre les persones humanes i no-humanes, perquè ens regala una cosmologia no antropocèntrica, perquè ens obliga a fer un exercici d’empatia radical i perquè té la protagonista més mona”. Lluís ha assegurat que amb el llibre “abans hauria esperat un premi de ciències naturals”, ja que la seva protagonista és una orangutana, una història alhora real i una faula.
En castellà, el premi ha estat l’obra de Fernando Navarro Crisálida (Impedimenta), “per introduir la història a través d’un punt de vista poc fiable que enganxa alhora que posa els pèls de punta, per la seva atmosfera intensa i la seva capacitat de difuminar les fronteres entre la realitat, la fantasia i el malson, per convertir la crueltat, la memòria i la por en una història difícil d’oblidar” i, finalment, “per ser una tortura psicològica cruel que, alhora, ens obre els ulls a la terrible realitat del maltractament infantil”.
‘Més enllà dels murs del món’ d’Alice B. Sheldon, per Lluís Delgado, premi a la millor traducció d’un clàssic al català
El guardó a la millor obra traduïda al català ha estat per Notes de l’edat ardent (Chronos, traducció d’Anna Llisterri), de Claire North, per “proposar un futur postcol·lapse amb pinzellades d’esperança”, mentre que en castellà l’ha guanyat Tananarive Due per El reformatorio (La Biblioteca de Carfax, traducció de María Pérez de San Román), “per oferir-nos dues versions d’una injustícia que impregna la història del món i per utilitzar l’horror com a vehicle per recuperar la memòria i afrontar les ferides del passat”. El premi al millor clàssic traduït al català se l’endú Alice B. Sheldon per Més enllà dels murs del món (Chronos, traducció de Lluís Delgado), “per fer gala d’una imaginació desbordant a l’hora de crear altres formes de vida i qüestionar i subvertir els rols de gènere sense caure en essencialismes”.
El premi Alba 42 a la millor obra juvenil en català l’ha guanyat la novel·la de Ramon Mas L’última nit abans de perdre’ns (L’Altra Tribu), “per crear un escenari clarament fantàstic i fer-lo servir amb habilitat sense sobreexplicar-lo”, a més de “donar vida a uns adolescents més reals dels que a vegades ens imaginem”, així com “prioritzar la història per sobre de la moralitat simplista”. Mas ha recordat que just en el moment que recollia el premi “l’escriptor més elegant i potser la persona que més m’ha marcat, Jordi Sanglas, s’endinsava dins el seu bosc i ningú no l’ha tornat a veure. Espero que hagi trobat una porta rere la qual ja no hi hagi dolor”.
El premi 42 a la millor obra juvenil en castellà l’ha rebut Victoria Álvarez per La luz en la niebla (Molino), que uneix “diversos gèneres en una història trepidant que et fa sentir part del repartiment de personatges” i “recupera la tradició gòtica des d’una mirada pròpia, combinant misteri, emoció i una ambientació poderosa”.
Finalment, els premis als autors revelació han estat per Ivan Belzunce per Ella és el gorg (Spècula), en català, per “construir unes relacions familiars estranyes en el millor dels sentits”, així com “recórrer a un trop clàssic de la literatura de terror ubicant-lo a la nostra catalana terra”; en castellà el guanyador ha estat Carlos Di Urarte amb Salitre y cenizas (El Transbordador), “per apropar-nos a una infància castigada que es converteix en el glow up més gran de la història”, “combinar fantasia i identitat càntabra en una història en què Santander i els seus personatges adquireixen una dimensió gairebé mítica” i, finalment, “traslladar el gènere grimdark al nostre territori i dotar-lo d’una identitat pròpia”.
En aquesta edició, el jurat en català l’han format Oriol Rocafort, Cristina Xifra i Estrany, Miquel Codony i Tatiana Dunyó, mentre que en castellà han comptat amb Borja Bilbao, Carla Plumed, Ana Laguna i Leticia Lara. Com cada any, aquest dissabte el festival acollirà una taula rodona amb els premiats, a les 16 h a la Fabra i Coats.
Cultura
