Qui va ser Josep Maria Castellet? (Barcelona, 1926-2014) La definició més senzilla i d’ampli abast seria potser home de lletres, però la figura de l’editor, intel·lectual, escriptor i agitador cultural va més enllà de les etiquetes, com demostra l’exposició que amb motiu del seu centenari s’ha inaugurat aquest dijous al Palau Robert, Josep M. Castellet, personatge en grup, fins a finals de gener i impulsada també per la Institució de les Lletres Catalanes.
L’exposició dedicada a l’editor i escriptor se centra en les relacions intel·lectuals
Qui va ser Josep Maria Castellet? (Barcelona, 1926-2014) La definició més senzilla i d’ampli abast seria potser home de lletres, però la figura de l’editor, intel·lectual, escriptor i agitador cultural va més enllà de les etiquetes, com demostra l’exposició que amb motiu del seu centenari s’ha inaugurat aquest dijous al Palau Robert, Josep M. Castellet, personatge en grup, fins a finals de gener i impulsada també per la Institució de les Lletres Catalanes.
La comissària de la mostra i biògrafa de Castellet, Teresa Muñoz, assenyala que una de les premisses que van tenir clares de bon començament va ser que la tasca de l’homenatjat no es pot entendre sense els altres, i per això a la majoria de les imatges de l’exposició hi surt acompanyat. Com ell mateix havia dit: “Jo m’he fet amb els altres”.
L’exposició recorda alguns fets poc coneguts com el Congrés de la Cultura Catalana clandestí
Els àmbits de l’exposició ajuden a entendre el seu pas pel món literari català i espanyol ja des d’una primera aproximació a l’escriptor memorialista i cronista de la seva generació, a partir sobretot dels tres llibres que l’editorial que va dirigir tants anys, Edicions 62, acaba de reeditar reunits a Retrats, en què parlant d’Ungaretti, Rodoreda, Alberti, Gimferrer, Ferrater o Montserrat Roig explica tot un món literari. Però també hi ha espai per la crítica que va exercir amb antologies com Veinte años de poesía española (1939-1959) o Poesia catalana del segle XX (amb Joaquim Molas), per no parlar de la importància dels Nueve novísimos.
Com apunta Muñoz, Castellet tenia relacions ideològiques molt heterogènies que salten a la vista en les primeres imatges de l’exposició: Porcel, els tres Goytisolo, Joan Fuster, Carlos Barral, Oriol Bohigas, Terenci Moix, Josep Pla, Francesc Vallverdú, Espriu, Alexandre Cirici, Llorenç Gomis, Salvador Giner, Jaime Gil de Biedma o Xavier Folch, entre tants altres.
Castellet va ser un teixidor de relacions ja des que va formar part de la revista Laye o va començar a treballar a Seix Barral, als anys cinquanta, però també a nivell europeu amb els primers premis Formentor, el Congrés per la Llibertat de la Cultura –fins que el 1966 es va saber que estava finançat per la CIA– o la Comunità Europea degli Scrittori.
L’exposició també fa parada, naturalment, en la importància de la faceta com a activista polític i intel·lectual als seixanta, ja fossin els famosos Fets del Palau del maig de 1960 –que van acabar amb Jordi Pujol a la presó– com el boicot a La Vanguardia per l’afer Galinsoga –el director, posat a dit pel govern franquista, havia dit públicament que “todos los catalanes son una mierda”, fet pel qual va ser destituït– o un poc conegut Congrés de la Cultura Catalana clandestí. Però arriba la normalització, amb la fundació el 1977 de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que presideix, o l’intent de pacte cultural dels anys vuitanta.
De la faceta d’editor, a la qual va dedicar de fet la seva vida professional, se’n destaca l’ampliació del catàleg d’Edicions 62, amb la incorporació de nombroses traduccions des de la col·lecció El Balancí, però també el gènere negre a La Cua de Palla o els clàssics volums de la MOLC (Millors Obres de la Literatura Catalana).
La mostra es tanca amb un apartat dedicat al joc de la seducció per exhibir la mirada hedonista d’un intel·lectual de la gauche divine. Una seducció amable, irònica i també deutora d’una època en què la presència de les dones en el món cultural, per exemple, era una excepció remarcable, però n’hi havia i l’exposició també ho reflecteix.
Cultura
