Tasis, el pare del gènere negre en català

Carlos Zanón comença BCNegra, a la Sala Paral·lel 62, amb la “notícia extraordinària que una editorial que publica en català autors d’aquí i clàssics arriba als 100 títols, i ho fa recuperant la trilogia d’un autor emblemàtic”. Es refereix a la col·lecció Crims.cat de l’editorial Clandestina, que protagonitza el primer acte del certamen, Cent títols després, tornem a l’origen: Rafael Tasis, amb l’editor Ilya Pérdigo i les escriptores de novel·la negra Margarida Aritzeta i Teresa Solana, moderats per Àlex Martín Escribà, director de la col·lecció.

Seguir leyendo…

 El festival BCNegra arrenca amb el número 100 de la col·lecció ‘Crims.cat’, una trilogia de Rafael Tasis  

Carlos Zanón comença BCNegra, a la Sala Paral·lel 62, amb la “notícia extraordinària que una editorial que publica en català autors d’aquí i clàssics arriba als 100 títols, i ho fa recuperant la trilogia d’un autor emblemàtic”. Es refereix a la col·lecció Crims.cat de l’editorial Clandestina, que protagonitza el primer acte del certamen, Cent títols després, tornem a l’origen: Rafael Tasis, amb l’editor Ilya Pérdigo i les escriptores de novel·la negra Margarida Aritzeta i Teresa Solana, moderats per Àlex Martín Escribà, director de la col·lecció.

Martín explica “la prehistòria, quan el 2011 uns quants impulsors –entre els quals hi havia Paco Camarasa i Anna Maria Villalonga– ens vam reunir amb els editors amb la idea d’aglutinar continguts de novel·la negra perquè no quedessin dispersos, en una iniciativa que volia ser hereva de la mítica Cua de Palla d’Edicions 62 i La Negra de La Magrana”. I recorda que “quan s’acostava el número 100 de la col·lecció –xifra a la qual no va arribar cap de les seves antecessores– teníem un autor al cap, Rafael Tasis, el pare fundacional del gènere en català, perquè tot i que publica als anys cinquanta –després de Pedrolo o Maurici Serrahima– les dues primeres novel·les les va escriure als anys quaranta durant l’exili de París”. 

Indubtablement la llavor aquí d’un gènere que llavors anomenaven detectivesc o policíac van ser els llibres de Sherlock Holmes, amb un èxit que va passar dels llibres a omplir teatres, i els autors locals van trigar a deslligar-se’n. Ara Crims.cat recupera en una edició òmnibus Barcelona, trilogia policíaca, que inclou Un crim al Paralelo; La Bíblia valenciana i És hora de plegar, tres històries que comparteixen el protagonisme absolut de Barcelona amb una parella d’investigadors d’escola sherlockiana: el comissari Jaume Vilagut i el periodista Francesc Caldes.

Per Solana, és important que “en una època amb dificultats com la dictadura de les xarxes i els influencers es continuï engrescant els lectors a que es continuï llegint, ja siguin autors nous o clàssics”. 

Teresa Solana, Margarida Aritzeta, Àlex Martín Escribà i Ilya Pérdigo, a l'escenari preparat per al concert de Vinicio Capossela
Teresa Solana, Margarida Aritzeta, Àlex Martín Escribà i Ilya Pérdigo, a l’escenari preparat per al concert de Vinicio CaposselaÀlex Garcia

Aritzeta reivindica la importància que van tenir al seu moment, a més de Pedrolo, Jaume Fuster i el col·lectiu Ofèlia Dracs, perquè “hi havia coses que només es podien denunciar a partir de la ficció, pensàvem que la cultura ens faria lliures, tot i que aquest segle és més aviat el de la decepció”. I recorda que “el món ha canviat i no podem fer novel·la com fa cent anys, es tracta que el lector pugui reconèixer el que estàs fent, perquè un avantatge del gènere és que hi ha unes premisses, però cal adaptar la literatura al joc particular que l’autor té amb l’escriptura i amb el món”. Solana, de tota manera, defensa que el que li agrada del gènere és justament aquestes “fronteres difuses, amb prou feines cal que hi hagi un fet criminal en el centre, perquè és una manera d’explicar-nos”, tot i que també gosa denunciar que amb l’èxit comercial que ha acumulat el gènere les últimes dècades, “hi ha autors i editors que s’hi han apuntat per fer diners”.

Pérdigo creu que “publicar de manera sostinguda, adaptar-se i evolucionar té molt de mèrit, i més amb gènere negre i en català. Fem un servei públic, publicant noves veus, també assajos, o recuperant clàssics” com Tasis, que Martín qualifica com l’Edgar Allan Poe català. Maria del Mar Moya Tasis, neta de l’escriptor, agraeix que l’obra del seu avi torni a la llum just quan fa 60 anys que va morir, precisament als 60 anys. La seva obra no ha prescrit.

 Cultura

Te Puede Interesar