La demarcació de carreteres de l’Estat a Catalunya ha reduït a gairebé la meitat els seus efectius en només una dècada, la qual cosa il·lustra la seriosa minva patida pels serveis de manteniment viari.
L’Associació d’Enginyers de Camins de l’Estat denuncia carències en els efectius dedicats al manteniment de les carreteres
La demarcació de carreteres de l’Estat a Catalunya ha reduït a gairebé la meitat els seus efectius en només una dècada, la qual cosa il·lustra la seriosa minva patida pels serveis de manteniment viari.
La demarcació de carreteres de l’Estat a Catalunya ha passat de disposar 158 efectius el 2013 a 82 el 2023. Aquesta retallada i altres greus carències en els serveis de manteniment, per infradotación de personal, han estat denunciades pels mateixos funcionaris en una carta al ministre de Transports, Oscar Puente.
Aquesta pèrdua de personal a les carreteres de l’Estat s’ha produït a més “en un context d’increment sostingut de responsabilitats” i coincidint amb un augment de la longitud de la xarxa estatal (principalment autovies), a causa de la reversió a l’Estat de més de 400 km addicionals d’autopistes de peatge (AP-7 i AP-2).
Tot ha suposat un creixement proper al 20 % de la xarxa gestionada. S’han creat set nous sectors de conservació “sense dotació addicional de personal, així com més exigències tècniques vinculades a noves tecnologies i normatives”, diuen els funcionaris
S’hi suma un procés continuat de jubilacions que no està sent compensat amb la incorporació de perfils amb experiència equivalent, la qual cosa tensa “greument la capacitat operativa, de planificació i de control a la Demarcació. La situació és equivalent en la resta de les Demarcacions de Carreteres i en la Direcció General.
Profund malestar
L’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de l’Estat ha expressat al ministre a aquesta cara la seva “profunda preocupació per la situació crítica que travessa” aquest cos de funcionaris. Afirmen que aquesta situació no pot entendre’s “com un problema intern o corporatiu, sinó que té conseqüències directes i creixents sobre la qualitat i la seguretat del servei públic que aquest Ministeri presta a la ciutadania”.
Els enginyers exerceixen tasques en àmbits com l’explotació, la conservació i la direcció d’obres d’infraestructures, “amb implicacions directes sobre la seguretat de les persones.
Aquests professionals recalquen que la gestió i manteniment de les carreteres i altres infraestructures crítiques “exigeix decisions tècniques complexes, capacitat de reacció immediata i un control permanent d’actius en els quals estan en joc vides humanes”.
“Els accidents ocorreguts en infraestructures de transport en els últims anys posen de manifest que una gestió insuficientment dotada de mitjans humans pot tenir conseqüències irreversibles”, diuen.
Elevada responsabilitat
Aquests funcionaris indiquen que les direccions d’obra, conservació i explotació de carreteres comporten una elevada responsabilitat tècnica, jurídica i patrimonial, i una disponibilitat “pràcticament absoluta”, sense que existeixi un reconeixement econòmic ni professional d’acord amb la natura i l’abast de les esmentades funcions.
Aquesta situació està provocant un acusat desgast professional i una progressiva descapitalització d’aquell Ministeri. Al·leguen que un nombre creixent d’efectius opten per incorporar-se a altres administracions públiques, on troben retribucions i condicions laborals molt superiors, o a altres àmbits de la funció pública de menor exigència, menor responsabilitat i similar retribució.
Aquest diferencial està accelerant la sortida de professionals altament qualificats i amb àmplia experiència, comprometent seriosament la capacitat del Ministeri per mantenir nivells adequats de servei públic.
Falta d’atractiu
La falta d’atractiu d’aquests llocs s’està reflectint de forma especialment preocupant en la reposició d’efectius a través dels processos selectius. En l’última convocatòria s’ha ofert el major nombre de places de la història del cos (236) i, tot i això, s’ha registrat el menor nombre d’aspirants presentats en els últims vint anys, la qual cosa posa de manifest que l’atracció de nous enginyers al cos passa indubtablement per la millora de les condicions laborals i retributives dels llocs que s’estan oferint.
El cos compta actualment amb aproximadament 662 efectius en servei actiu i s’han ofert 236 places en una sola convocatòria —a prop del 30 % del total-.lo que evidencia una planificació deficient dels recursos humans, a l’abordar-se un reforç de gran magnitud sense una estratègia prèvia que garanteixi la seva adequada integració, tutorització i sostenibilitat en el temps.
Externalitzar serveis
Davant l’escassetat i pèrdua de personal funcionari i personal laboral, les unitats operatives no troben cap altra alternativa que recórrer a externalitzar completament tasques, derivant en una pèrdua progressiva del coneixement directe de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, entesa com un actiu patrimonial estratègic.
Aquesta problemàtica ha estat traslladada al Sotssecretari en dues ocasions mitjançant sengles cartes, així com en diverses reunions mantingudes amb la Direcció General d’Organització i Inspecció, sense que fins ara s’hagin plantejat solucions de cap tipus.
“Resulta especialment preocupant -diuen- l’absència de mesures eficaces per frenar la pèrdua d’una base tècnica imprescindible, sense la participació de la qual serà cada vegada més difícil planificar, construir, conservar i explotar les infraestructures que sustenten els serveis públics encomanats a aquell Ministeri, amb un impacte directe tant en la seguretat dels usuaris de la carretera com en la del personal implicat, en particular els treballadors de conservació i construcció”.
Aquesta crisi de personal té ja un reflex immediat en la gestió de la xarxa de carreteres de l’Estat. Numerosass organitzacions tècniques reclamen un increment del pressupost destinat al manteniment i conservació de la xarxa.
“Sin embargament, li hem d’advertir que la pèrdua continuada d’estructura organitzativa registrada en els últims anys faria impossible l’execució eficaç de l’esmentat increment”, s’indica. Nous objectius com la sostenibilitat, digitalització i innovació són impossibles d’implementar per la falta de personal. El nombre d’efectius per quilòmetre de carretera explotat i per volum d’inversió gestionada acumula dècades de reducció significativa el que limita greument la capacitat de planificació, control i seguiment de les actuacions amb el que això implica per a la seguretat i qualitat la infraestructura viària.
Economía
