Carlos Santana sempre porta barret, però els altres farien bé en descobrir-se davant el genial guitarrista que va ballar La vamba de nen a Tijuana, va tocar a Woodstock al costat d’Hendrix o Joe Cocker i, tres dècades després, va saltar la banca dels Grammy amb Supernatural, del qual celebra els 25 anys. “Estic aquí més fort que mai”, diu el músic de 77 anys des de Londres a l’altre costat de la pantalla, i afegeix “gràcies a Déu”, expressió que té sempre a la boca.
Carlos Santana celebra els 25 anys de ‘Supernatural’ amb gira europea i un nou Woodstock en ment
Carlos Santana sempre porta barret, però els altres farien bé en descobrir-se davant el genial guitarrista que va ballar La vamba de nen a Tijuana, va tocar a Woodstock al costat d’Hendrix o Joe Cocker i, tres dècades després, va saltar la banca dels Grammy amb Supernatural, del qual celebra els 25 anys. “Estic aquí més fort que mai”, diu el músic de 77 anys des de Londres a l’altre costat de la pantalla, i afegeix “gràcies a Déu”, expressió que té sempre a la boca.
Oblidat completament l’acalorament que el va obligar a cancel·lar la seva actuació a Austin el mes passat, Santana prossegueix amb la gira Oneness que li portarà al Palau Sant Jordi el pròxim 26 de juliol (també visitarà Madrid, València, Múrcia i Jerez). El músic d’origen mexicà (es va nacionalitzar nord-americà el 1965, quan aquelles coses encara eren possibles) continua en plena forma amb nou disc al mercat i un directe efectiu on fa anys que comparteix escenari amb la seva esposa, la bateria Cindy Blackman, qui també ho va ser de Lenny Kravitz o Ron Carter.
Quins records té de Supernatural?
Tot és una benedicció de Déu, Ell dissenya com, amb qui i quan succeeixen les coses. L’únic que jo he de fer és presentar-me amb claredat, sinceritat i entusiasme.
Els seus discos són un regal, una il·luminació?
Vaig néixer amb una cistella plena de benediccions i miracles. Santana és un grup diferent dels altres perquè ho portem tot amb nosaltres. Molta gent només representa a un país o una filosofia, però nosaltres representem tot l’arc de Sant Martí, tots els colors, harmonia i unió. M’encanta agafar amb dos braços els cors i convidar-los que recordin que tots som divins, llum de Déu.
Inspiració
“Tot és una benedicció de Déu, Ell dissenya com, amb qui i quan succeeixen les coses”
És el que buscava al seu recent àlbum, Sentien, que comença amb rap.
Tot és natural per a mi. El telèfon sona i em conviden a tocar amb Michael Jackson, Smokey Robinson o Miles Davis, i com dic des del començament, des d’Abraxas, l’únic que he de fer és ser sincer, centrar-se en el meu cor i oferir el que Déu em va donar.
Ha de ser un repte
No, perquè no he de ser el més ràpid o el que toca més conformes. Es tracta de complementar, no competir.
El 2019 va publicar un àlbum de música africana amb Buika, mallorquina; bona manera de complementar.
Les dues coses que necessito són melodia primer, que és la dona, i el ritme, que és l’home. El llit on un s’ajegui, no importa, el llit és la cançó.
Com són les seves pràctiques de guitarra en l’actualitat?
No li he dit mai practicar, és una caminada. Trec la meva guitarra i camí amb Jimi Hendrix, o Buddy Guy, o BB King, o una miqueta de Manetes de Plata. Si saps com sentir la música de Manetes de Plata en pots articular una dels Gypsy Kings.
Vostè mira la música des de dalt de tot
Sento molta gratitud, és un honor molt gran que em truquin. Tinc una relació des del començament amb Eric Clapton i amb tots ells. Perquè com vaig dir vinc a complementar, no jugaré tennis amb això, la bola no tornarà. Només vull tocar amb músics que busquen inspirar i elevar la consciència de la gent.
Orígens
“Vaig portar una combinació de blues i música africana, aquella baralla encara no l’havien obert”
De quina manera?
Hi ha molta por, molta gent que s’està suïcidant, joves especialment. Jo em concentro a tocar música per treure’ls d’aquell pantà on no estan contents llevat que siguin miserables. M’encanta rescatar-los i donar-los una altra vinguda perquè recordin que som divins i som llum. Si alguna religió et vol convèncer que primer ets un wretched, un fastigós pecador, jo amb aquella religió no continuo. Per a mi Déu és amor, és curar, donar-te un cel de possibilitats positives, benediccions i miracles.
Qualsevol música serveix per transmetre aquesta llum?
Qualsevol música que venja del cor. La que surt d’una altra part del cos, no tant.
La música llatina ha assolit grans cotes de popularitat al món Se sent un pioner en aquest camí?
No he pensat mai així, quan vaig començar ja estaven José Feliciano, Ray Barretto, Tito Puente o Los Indios Tabajaras. Richie Valens va ser el primer rocker mexicà amb La vamba. El que jo vaig portar és una combinació de blues i música africana, aquella baralla encara no l’havien obert, i té molta varietat. Molts amics meus com Eric Clapton, Jimmy Page o Jeff Beck no havien sentit mai Gábor Szábo, ni Manetes de Plata, ni Segòvia, o Ravi Shankar. No és una crítica, com més extens és la teva cartera, més oportunitats tens de complementar al món.
Conflicte
“Coreans, xinesos i Rússia volen atacar els EUA amb la cosa nuclear, però en això ningú no pot guanyar”
Ha parlat últimament amb Eric Clapton?
Ho veig bé, ell vol fer el mateix que jo: un esdeveniment global com Woodstock, però mundial. Començar a San Francisco, en el Golden Gate Park, anar a Central Park, a Nova York, i viatjar a Hyde Park, a Londres. Volem fer un esdeveniment global perquè el món necessita una freqüència positiva. Hi ha molt negatiu, molta por i gent que és enutjada. Coreans, xinesos i Rússia volen atacar els EUA amb la cosa nuclear, però en això ningú no pot guanyar perquè per cada bomba que tinguin ells, els Estats Units en tenen 22. No es guanya amb bombes, es guanya amb amor, i vull tocar música perquè la gent recordi a les seves cèl·lules, al seu cos, que som capaços de portar pau en aquesta terra, al nostre temps.
En quin nivell de producció són aquests concerts?
Està en mans de Déu, jo vull fer-ho el 2026 o el 2027. Tota la gent amb qui parlo vol fer-ho, així que sí que es pot, sí que es pot i sí que es pot.
Com recorda el seu pas per Woodstock el 1969?
Vaig estar els tres dies del festival, i sempre dic que les tres primeres persones van ser Sly Stone, després Jimi Hendrix i el tercer va ser Santana. Tots els altres han de posar-se a la cua, i parlo d’energia, la resta són bons músics però no van enganxar com enganxem nosaltres tres. Ara Jimi i Sly estan de l’altre costat, i jo estic aquí més fort que mai, gràcies a Déu.
Només gràcies a Déu?
Quan la gent prenia cocaïna, heroïna o licor, jo vaig triar disciplina espiritual. Vaig seguir un guru anomenat Sri Chinmoy i vaig aprendre com entrar al centre del cor meditant. Vaig cristal·litzar la meva existència, tinc propòsit per viure i he netejat de llot la meva ment. No tinc il·lusions falses, em presento amb claredat i un propòsit molt cristal·lí. Quan em pregunten quina classe de música toco dic “Life”, música de vida.
En els concerts l’acompanya la seva esposa a la bateria
La seva energia és com Usain Bolt, té devoció, dedicació, dieta i disciplina, les quatre D. Quan toca la bateria és nice and cute (bonica i dolça), et parteix els collons (riu). Ella toca fort, no és cosa de broma, té molta alegria però no hi ha gaire gent amb la seva energia. Va aprendre d’Art Blakey i de Tony Williams, per a mi és un regal de Déu que sigui la meva companya.
Què estableixi al veure els disturbis per la persecució a immigrants a Califòrnia?
El meu pare deia chingaderas, és gent amb escombraries en la ment que pensa amb un concepte de superioritat. El mur de Berlín va caure el mateix dia en què Nelson Mandela va sortir lliure. I el mur entre Mèxic i els Estats Units caurà perquè aquell mur està en la ment de molta gent, allà és on és la paret, al cor. Quan veig el que està passant penso que encara estem verds, no som madurs per graduar-nos i entrar a en consciència neta. Estem gairebé com a changos i burros, hem d’aprendre primer que som divins, de llum. I la llum no necessita fronteres, ni banderes, ni carteres, no necessita ser papa, ni president. Som tots som una família, jo sé que això per a molta gent són pensaments de hippies, però està bé perquè jo soc un hippy.
Cultura
