L’any 2017, François Gremaud va escriure Phèdre!, una versió “joganera” que consistia en una conferència sobre l’obra de Racine, amb un conferenciant que mostrava una gran admiració pel text (d’aquí el signe d’admiració del títol). Estava destinada a fer-se en les aules dels instituts, i l’intèrpret triat va ser Romain Daroles. L’obra arriba ara al festival Flaix de Tardor BCN, de Temporada Alta, al teatre La Biblioteca, el dimecres 29 i el dijous 30 d’octubre.
El festival internacional estrena la versió “joganera” de François Gremaud, amb Romain Daroles
L’any 2017, François Gremaud va escriure Phèdre!, una versió “joganera” que consistia en una conferència sobre l’obra de Racine, amb un conferenciant que mostrava una gran admiració pel text (d’aquí el signe d’admiració del títol). Estava destinada a fer-se en les aules dels instituts, i l’intèrpret triat va ser Romain Daroles. L’obra arriba ara al festival Flaix de Tardor BCN, de Temporada Alta, al teatre La Biblioteca, el dimecres 29 i el dijous 30 d’octubre.
Què ha passat entremig? Que de seguida la peça va tenir èxit i va ser modificada per ser representada en sales d’exhibició. L’any 2018 ja es va presentar al Festival d’Avinyó, que és quan la va descobrir el director del festival, Narcís Puig. “Aquí es faran les funcions 525 i 526 de l’espectacle”, explica. “Cal dir que és un espectacle amb molt d’humor”.
Romain Daroles
Romain Daroles explica alguns detalls: “És un espectacle que m’acompanya que des que vaig sortir de l’escola. És un espectacle de joia i alegria, i és una forma de comunicar aquesta alegria durant gairebé deu anys. Està muntat com una mena de conferència sobre Fedra, per representar en una aula. Hi havia un pacte amb els professors per no explicar als alumnes què hi passaria. Els alumnes a poc a poc s’adonaven que no era una conferència, sinó un espectacle”.
“A través dels versos alexandrins, l’intèrpret entra i surt del text, amb explicacions. Hi ha dues menes de llengua, la de Racine i la de l’autor, François Gremaud –detalla–. I durant la conferència hi passen coses estranyes, i a través del joc de la conferència avancem i retrocedim dins del text de Racine”.
Lee también
“L’humor és un tret característic de Gremaud, amb jocs de paraules, amb la intenció de captar l’atenció d’uns alumnes d’institut, que segurament no tenien gaires ganes de sentir una conferència de Racine a les nou del matí –continua l’intèrpret–. Quan el fem en països no francòfons, l’aspecte docent és més rellevant, perquè l’obra no és tan coneguda i la dimensió de la llengua, tampoc”.
“La història és molt senzilla, però és un pretext i el que importa és la relació que s’estableix entre el públic i jo. És una experiència teatral que va més enllà de la història i hi haurà alguna sorpresa. És un espectacle molt visual, que passa per la meva cara, els meus trets i una màscara molt senzilla”, manifesta Daroles.
Pel que fa a l’escenografia, com que en teoria és una conferència, no n’hi ha. “La referència de Gremaud és Peter Brook, l’espai buit, i deixar lloc a la imaginació, aquest és el valor d’aquest espectacle”, valora l’actor. “Grimaud va voler anar més lluny i fer-ne una trilogia, amb el ballet Giselle i l’òpera Carmen, interpretades per una ballarina de dansa contemporània i a Carmen per una cantant moderna, en tots dos casos amb músics”, conclou.
Cultura
