El director d’escena francolibanès Pierre Audí ha mort sobtadament als 67 anys la matinada del 3 de maig, mentre es trobava a Pequín reposant algun dels seus muntatges escènics. Així ho va comunicar ahir la ministra de Cultura francesa, Rachida Dati, en xarxes socials. Audí era en l’actualitat el director artístic del Festival d’Aix-en-Provence, un dels grans festivals lírics europeus juntament amb el de Salzburg. A més dirigia el Park Avenue Armory de Nova York.
Va dirigir durant trenta anys l’Òpera Neerlandesa fins que el 2018 va assumir la direcció artística d’Ais
El director d’escena francolibanès Pierre Audí ha mort sobtadament als 67 anys la matinada del 3 de maig, mentre es trobava a Pequín reposant algun dels seus muntatges escènics. Així ho va comunicar ahir la ministra de Cultura francesa, Rachida Dati, en xarxes socials. Audí era en l’actualitat el director artístic del Festival d’Aix-en-Provence, un dels grans festivals lírics europeus juntament amb el de Salzburg. A més dirigia el Park Avenue Armory de Nova York.
Visionari de la direcció artística, Audi havia contribuït a redefinir gèneres reunint artistes audaços de la música, el teatre i les arts visuals. El 1988 es va convertir en director artístic de l’Òpera Nacional Neerlandesa, el més jove en aquella època i el que més temps es va mantenir en el càrrec, durant tres dècades, mentre es desentrampava com a director artístic del Festival d’Holanda a Amsterdam. Anteriorment, va ser el director artístic fundador del pioner Teatro Almeida a Londres.
Sent adolescent, la família es va mudar a París i després a Anglaterra, on ell fundaria el 1979 el teatre experimental Almeida
Nascut a Beirut, el 1957, en una família de banquers libanesos, el petit de tres germans ja s’interessava pel cinema sent estudiant del Liceu francès de Beirut. Sent adolescent, la família es va mudar a París, abans de trasladarse a Anglaterra, als seus 17 anys. Allà fundaria el 1979 el teatre experimental Almeida després de graduar-se de la Universitat d’Oxford. Ho va fer recaptant fons per restaurar l’edifici abandonat que antigament servia com a sala de l’Exèrcit de Salvació.
Joel Saget
Havia estudiat història en l’Exeter College d’Oxford. Durant el seu últim any a la universitat, el 1977, va dirigir una producció de la Societat Dramàtica de la Universitat d’Oxford de Timó d’Atenes, de Shakespeare. Bajo la seva direcció, l’Almeida de Londres es va convertir en una llegendària llar del teatre i la música experimental, introduint al Regne Unit un gran nombre de compositors llavors vius, des de John Cage fins a Alfred Schnittke i Arvo Part, i presentant per primera vegada al Regne Unit obres de Robert Wilson, Deborah Warner, Simon McBurney o Robert Lepage.
A Holanda va transformar la companyia en una de les més avantguardistes i exitoses d’Europa
A Holanda va transformar la companyia en una de les més avantguardistes i exitoses d’Europa, amb el compromís d’encarregar noves obres i atreure nous públics. Entre les seves nombroses actuacions aclamades per la crítica es troben la seva posada en escena del cicle de l’Anell de Wagner, en la qual el teatre va ser completament remodelat per situar l’orquestra en el centre de l’escenari, i el seu ja clàssic cicle d’òperes de Monteverdi. També ha creat un ampli repertori d’obres de teatre musical contemporani, incloent estrenes mundials de Tan Dun, Kaija Saariaho i Pascal Dusapin.
Com a director artístic del Festival d’Holanda, de 2004 al 2014, va presentar feines d’artistes com William Kentridge, Tacita Dean i Ryoji Ikeda. Ell mateix va col·laborar en produccions d’òpera amb Karel Appel, Georg Baselitz o Anish Kapoor. Al festival holandès va portar també els directors Peter Sellars, Sam Mendes i Ivo Van Hove; els coreògrafs Mark Morris, William Forsythe, Lemi Ponafasio, Mikhail Baryshnikov i Anne Teresa de Keersmaeker, i els compositors contemporanis John Adams, Nico Muhly i Louis Andriessen. Desde l’inici de la seva carrera a Londres, va dirigir prop de 40 estrenes absolutes.
Lee también
Audi també va treballar com a director convidat en el Met de Nova York, l’Òpera de París, el Festival de Salzburg, la Trienal del Ruhr i l’Òpera de Viena. I va ser àmpliament premiat, amb, po exemple, el Leslie Boosey per la seva contribució a la vida musical britànica, el Premi de la Crítica Teatral dels Països Baixos per la seva direcció d’obres de Shakespeare i òperes de Monteverdi. Audi va ser nomenat cavaller de l’Ordre del Lleó Holandès en el 2000 i Cavaller de la Legió d’Honor el 2006 a França.
Una de les seves últimes intervencions públiques va tenir lloc aquest 28 d’abril, en el programa matinal de Radio France, donant compte de l’evolució del Festival d’Aix-en-Provence.
Cultura
