Han passat moltes coses des que el 1974 Manuel de Pedrolo va publicar Manuscrit del segon origen, fa 51 anys a Edicions 62. Va obtenir ben aviat el favor dels lectors i les institucions el van acompanyar posant-lo molts anys com a lectura obligatòria, i ressona en altres llibres, com en l’homenatge que li va fer l’any passat Albert Vilaró a Tercer origen (Estrella Polar). Si bé el seu autor es queixava que el Mecanoscrit havia eclipsat la resta de la seva obra, el que no ha passat és que les adaptacions a altres formats hagin fet minvar el seu èxit, sinó que més aviat l’han amplificat.
L’obra més coneguda de Pedrolo s’ha adaptat en radionovel·la, sèrie de televisió, una pel·lícula en cinemes, còmic, exposicions i teatre
Han passat moltes coses des que el 1974 Manuel de Pedrolo va publicar Manuscrit del segon origen, fa 51 anys a Edicions 62. Va obtenir ben aviat el favor dels lectors i les institucions el van acompanyar posant-lo molts anys com a lectura obligatòria, i ressona en altres llibres, com en l’homenatge que li va fer l’any passat Albert Vilaró a Tercer origen (Estrella Polar). Si bé el seu autor es queixava que el Mecanoscrit havia eclipsat la resta de la seva obra, el que no ha passat és que les adaptacions a altres formats hagin fet minvar el seu èxit, sinó que més aviat l’han amplificat.
La primera adaptació va ser en forma de la radionovel·la que va estrenar el setembre del 1985 Catalunya Ràdio –la primera que realitzava–, adaptada per Albert Rubio i dirigida ni més ni menys que per Constantino Romero i amb les veus de Carme Sansa (narradora), Vicky Peña (Alba) i Jaume Nadal (Dídac), i el muntatge musical de Joan Puerto i Manel Bernad.
Més d’1,5 milions
d’exemplars venuts
És el segon llibre més venut de la literatura catalana, després de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda
14 idiomes
als quals s’ha traduït
Castellà, francès, anglès, italià, portuguès, búlgar, eslovè, gallec, asturià, eusquera, romanès, macedoni, bretó i neerlandès.
El desembre d’aquell mateix any arribaria l’adaptació televisiva, i que a més a més va ser la primera sèrie de TV3. La va dirigir Ricard Reguant –el mateix Pedrolo va revisar-ne el guió–, que la va dividir en sis episodis de mitja hora protagonitzats per Àgueda Font (Alba), Guillem d’Efak (Dídac de nen) i Moisès Torner (Dídac d’adult). Va ser tot un fenomen molt popular en el moment iniciàtic de la radiotelevisió catalana.
El projecte cinematogràfic de Bigas Luna no va arribar fins al 2015, amb Segon origen, una producció que després la mort de Luna el 2013 va acabar Carles Porta al capdavant d’Antàrtida Produccions i la britànica Ipsofacto Films, amb els actors Rachel Hurd-Wood (Alba), Andrés Batista (Dídac de nen) i Ibrahim Mané (Dídac d’adult), així com també Sergi López, Philip Hurd-Wood, Marieta Orozco, Albert Prat i Pol Porta.
Martín Pardo / Edicions 62
També s’han fet diverses exposicions divulgatives sobre la novel·la, la darrera de les quals es va estrenar en el darrer festival 42 en una producció de l’Ibbycat comissariada per Cristina Casalí i Glòria Gorchs –que van tenir l’assessorament d’Edgar Cortés i Anna Moreno–.
En ocasió del 50è aniversari de la publicació, i encara a Edicions 62, l’any passat se’n va fer una adaptació al llenguatge del còmic a càrrec de Martín Pardo.
Jordi Boixareu / Cooltiva’t
Els escenaris teatrals també han vist alguna adaptació de l’obra, però fins el passat febrer no se n’ha estrenat una d’autoritzada. Va ser al teatre Romea en una producció de Cooltiva’t adreçada especialment a escoles i instituts, amb dramatúrgia de Marcel Clement i direcció de Victòria Boixadera, amb els actors Usu Tambadou i Gisela Guinart i el músic Manu Barandiaran.
Quina serà la següent?
Cultura
