L’escriptora, actriu i productora cultural Estel Solé (Molins de Rei, 1987) ha guanyat el XLV premi Ramon Llull amb la novel·la Aquest tros de vida, que publicarà l’editorial Columna el proper 26 de febrer (Destino en castellà). Solé, que ha reconegut que “encara ho estic processant”, un cop s’ha fet públic el veredicte, aquest divendres a l’hotel H10 Casa Mimosa. La guanyadora ha explicat que la novel·la està protagonitzada per la Lena, “una investigadora científica ambiciosa en la trentena llarga, travessada per la precarietat, que té dos contratemps vitals en un moment en què el seu matrimoni trontolla i malda per conciliar la criança amb la feina. Ella se sent molt forta i decideix tornar-li un favor a un desconegut, i el duu en cotxe en un viatge a Occitània, on acabaran convivint amb una parella, i aquesta estada els canvia la vida a tots en un relat ple de vida, mort, esperança i resiliència”.
Dotat amb 60.000 euros, el llibre es publicarà el 26 de febrer
L’escriptora, actriu i productora cultural Estel Solé (Molins de Rei, 1987) ha guanyat el XLV premi Ramon Llull amb la novel·la Aquest tros de vida, que publicarà l’editorial Columna el proper 26 de febrer (Destino en castellà). Solé, que ha reconegut que “encara ho estic processant”, un cop s’ha fet públic el veredicte, aquest divendres a l’hotel H10 Casa Mimosa. La guanyadora ha explicat que la novel·la està protagonitzada per la Lena, “una investigadora científica ambiciosa en la trentena llarga, travessada per la precarietat, que té dos contratemps vitals en un moment en què el seu matrimoni trontolla i malda per conciliar la criança amb la feina. Ella se sent molt forta i decideix tornar-li un favor a un desconegut, i el duu en cotxe en un viatge a Occitània, on acabaran convivint amb una parella, i aquesta estada els canvia la vida a tots en un relat ple de vida, mort, esperança i resiliència”.
L’escriptora ha assegurat que quan escriu no té intenció de fer cap denúncia explícita, “em considero una activista social i cultural, però aquí faig ficció, escric des de la inconsciència i potser seran els lectors els que m’explicaran de què va el llibre”. La novel·la, ha afegit, tracta molts temes, entre els quals hi ha la precarietat, la conciliació i també un masclisme que també exerceixen les dones. De fet, una de les espurnes de la narració era explicar un cas de violència obstètrica: “La primera imatge que vaig tenir va ser la Lena patint una biòpsia uterina absolutament salvatge, però tampoc volia que la novel·la anés d’això”, però allà va veure la protagonista. “Baixar a la cova és anar a cercar les paraules, perquè la història i els personatges ja hi són, però soc molt exigent i per mi escriure és enfrontar-se als dimonis i als fantasmes”. Un altre dels elements inicials va ser la cançó Martha de Tom Waits, “en què un home d’uns seixanta anys truca a una dona i li diu ‘t’estimo, no he deixat mai d’estimar-te’, aquell moment en què decideix deixar d’enyorar i començar a viure”.
Lee también
L’escriptora i dramaturga ha escrit “a hores intempestives, llevant-me els dissabtes a les set del matí”
Solé ha agraït un premi que li arriba “després de passar el pitjor any de la meva vida”, per un llibre que li ha estat molt difícil d’escriure, “a hores intempestives, llevant-me els dissabtes a les set del matí per esgarrapar temps i anar als bars, mentre compaginava feines per pagar el lloguer i tirar endavant dos fills, un esforç que s’ha filtrat en el llibre”. “No escriu qui vol, sinó qui pot”, ha conclòs, perquè per ella la lluita de classes també és un element important de l’obra.
L’escriptora, també dramaturga, també hi veu una pel·lícula i una obra de teatre, un fet que Isona Passola –membre del jurat amb Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales– ha reconegut, perquè “em va impressionar una estructura dramàtica molt potent, visualitzes els personatges de seguida”, alhora que reconeix que “tot i que pensava que l’havia escrit una dona –Solé s’hi va presentar amb pseudònim– creia que seria algú més gran perquè reflecteix una gran experiència de vida”. Pradas n’ha destacat l’estil literari, mentre que per Casajuana “és una novel·la sobre una dona que surt de viatge per trobar-se ella mateixa, i que se sosté en l’autenticitat d’una protagonista que necessita reconsiderar la seva vida”.
Andrea Martínez
Solé va debutar el 2011 guanyant el premi de poesia Amadeu Oller amb Dones que somiaven ser altres dones (Galerada), vessant que va continuar amb Si uneixes tots els punts (a Galerada, amb il·lustracions de Paula Bonet) el 2013, quan va estrenar com a dramaturga Animals de companyia (Comanegra, 2016), amb la qual va emprendre una gira internacional. També és autora de la novel·la Si no puc volar (Rosa dels Vents, 2016) i col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals.
Cultura
