Tortosa, una de les ciutats patrimonials més infravalorades de Catalunya, ha lluït les seves joies arquitectòniques del gòtic, el renaixement i el modernisme aquest cap de setmana, en el context del festival Toca’m, una iniciativa de sensibilitat musical que acosta al públic tortosí concerts de clàssica, pop i jazz amb el piano com a nexe d’unió, tot donant lliure accés a espais de gran valor cultural de la ciutat.
El festival de piano evidencia que la capital del Baix Ebre és de les ciutats patrimonials més infravalorades de Catalunya
Tortosa, una de les ciutats patrimonials més infravalorades de Catalunya, ha lluït les seves joies arquitectòniques del gòtic, el renaixement i el modernisme aquest cap de setmana, en el context del festival Toca’m, una iniciativa de sensibilitat musical que acosta al públic tortosí concerts de clàssica, pop i jazz amb el piano com a nexe d’unió, tot donant lliure accés a espais de gran valor cultural de la ciutat.
El pati porticat de Sant Jaume i Sant Maties, en els Reials Col·legis de Tortosa, acollia al migdia de dissabte un recital de la pianista Marta Infante, que va actuar envoltada pels bustos de les 19 parelles reials de la monarquia catalanoaragonesa i dels Àustries que coronen els arcs del claustre, des del comte Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó fins a Felip III i Margarida d’Àustria. Aquest pati d’influència italiana és part de la que possiblement és la millor obra del Renaixement a Catalunya, impulsada per l’emperador Carles V per educar joves moriscos conversos.
Però la nit anterior l’aventura musical havia pres, entre altres, el terrat de la Casa Bau, un dels edificis modernistes més emblemàtics de Tortosa que fou construït en la segona dècada del segle XX per l’arquitecte Josep Plantada i Artigas i en la planta noble dels quals s’ubiquen avui dia la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i del Col·legi de Periodistes.
Al terrat de la Casa Bau des de la qual s’albira l’Eixample i la muralla del Fort d’Orleans, va oferir la seva cantautoria sensible Sara Blasco
Combinació de residència familiar i magatzems, aquesta casa que destaca per la seva façana asimètrica i per la seva gran tribuna modernista, va ser un encàrrec al seu dia de l’empresari oliveter tortosí, Josep Bau i Vergés, que havia fet fortuna exportant a Llatinoamèrica. Al terrat des del que s’albira d’una banda l’Eixample de la ciutat i, de l’altra, la muralla del Fortí d’Orleans, va oferir la seva cantautoria sensible la pianista i cantant Sara Blasco sota una lluna creixent i acompanyada a la percussió per Gerard Mataró.
No era senzill arribar a escoltar el pianista José Antonio Tolosa tocant els íntims Nocturns de Felip Pedrell entre el trisar de les orenetes, a la plaça de l’absis de la Catedral, i ser a temps d’aquesta altra cita amb Blasco al terrat de la Casa Bau. El Toca’m, el programa del qual és enterament d’accés gratuït, està pensat perquè el públic esculli entre l’oferta existent -15 activitats va aglutinar dissabte- i és complex saltar d’un lloc a un altre amb ànim de no perdre’s res.
Tot i així, va esdevenir imperdible aquella mateixa nit l’actuació del Carles Benavent Trio a l’antic escorxador que va ser aixecat entre 1906 i 1908 guanyant-li terreny al riu. Avui s’ha convertit en centre cultural i seu del Museu de Tortosa. I a l’aire lliure, entre els pavellons de maó a vista i ceràmica vidrada d’estil modernista i influències mudèjars, es van donar cita 240 persones que, per a sorpresa del mític baixista i compositor, van respondre amb entusiasme a la seva actuació al costat del pianista Roger Mas i el bateria Toni Pagès.
Un públic entusiasta va celebrar el Carles Benavent Trio que va actuar a l’aire lliure, entre els pavellons de l’antic Escorxador
El públic es va entregar ja des de l’obra Jeunes filles au jardin de Frederic Mompou, un tema de la terra que el baixista barceloní reimagina des del flamenc-jazz a ritme de soleá. I va celebrar especialment l’exitosa De perdidos al río, una actitud que, va assegurar Benavent, és de les coses que li van ensenyar els flamencs. Curiosament, hores abans, a la propera plaça de la façana de l’absis de la Catedral, també havia sonat Mompou, però en aquest cas arreglat per a quintet de vents per l’emergent KamBrass Quintet, un conjunt que destaca en l’escena de la clàssica i la música de cambra.
El festival havia començat dijous en aquesta mateixa ubicació, sota les gàrgoles de l’absis, amb vistes, per un costat, de la muralla del Castell de la Suda, i per l’altre, de la modernista -i molt tancada- casa Grego i del portal del Romeu, el lloc que dona pas al Camí de l’Ebre cap a Santiago de Compostel·la. L’actuació a dos pianos la protagonitzaven intèrprets de carrera internacional establerts a Barcelona: la japonesa Yukiko Akagi, molt expressiva, juntament amb el so clar i elegant d’Alex Alguacil. Ja encarant la mitja nit va tenir lloc la presentació de Hymns to the hope (Himnes a l’esperança), l’àlbum tempestuós que la compositora i pianista Sira Hernández dedica a l’horror de la guerra d’Ucraïna i que en aquest cas va oferir ella mateixa en l’espectacular entorn del pati del Palau Episcopal.
Il·luminat amb un mar d’espelmes, aquest lloc no va ser fàcil d’aconseguir per a les finalitats musicals del Toca’m, explicava Manel Miró, codirector al costat de Maria Lombarte del festival que aquest diumenge acabava la seva cinquena edición. Es tracta d’un dels grans tresors del gòtic civil català que va ser construït en els segle XIV i XV davant la catedral. Substituïa un antic palau romànic i s’aixecava en un dels espais del port romà de l’anomenada aleshores Dertosa. Allà, sota l’escala volada que condueix a la planta noble de galeries i elegants arcs apuntats, es va situar la pianista barcelonina, potser aliena al fet que l’emplaçament es remuntava a 22 segles enrere.
Clausura del Toca’m
El festival Toca’m s’ha vist obligat a posposar el concert de Manu Guix i The Veterans que havia de clausurar aquest diumenge la 5a edició, a la plaça de l’absis de la Catedral. Per motius de salut de l’artista, l’actuació es trasllada al pròxim 31 de maig al mateix lloc i la mateixa hora: 21 h.
La resta del cap de setmana hi va haver actuacions d’estrelles de la talla de Chano Domingo o Francesco Tristano, qui va disposar també dels Reials Col·legis. I es va ocupar el terrat de la Casa Ballester, un altre edifici senyorial situat a la cèntrica plaça d’Alfons XII i vinculat a la influent família Ballester dedicada al comerç i l’exportació d’oli d’oliva. Inaugurada al 1913, s’hi va traslladar el Centre del Comerç de Tortosa que comptava amb una gran sala d’actes i ball, exposicions d’art i activitats socials… fins que el 2011, pels canvis d’hàbits socials, es va posar fi a la seva existència. El fons d’art va ser adquirit per la Diputació de Tarragona i l’antic projector de cinema va ser donat al Museu de Tortosa.
El Toca’m no s’acontenta amb descobrir espais històrics: també s’apunta a les visites guiades a les Avançades de Sant Joan
El Toca’m no s’acontenta amb descobrir espais privats i històrics de la ciutat. També s’ha apuntat a les visites guiades a les Avançades de Sant Joan, que posen al dia el visitant sobre les obres de remodelació de senders i itineraris que el 2028 permetran recórrer la muralla del castell de la Suda i dels posteriors fortificacions i avançades que havien de protegir l’enclavament d’incursions, donat el gran nombre de barrancs que l’envoltaven.
Original del segle X, en plena època de dominació musulmana, el castell el va fundar el califa de Còrdova Abd-ar-Rahman III per dominar el riu. El va alçar sobre restes d’antigues fortificacions íberes i romanes que els havien estat arrabassades als visigots i el va convertir en un nucli estratègic de la Marca Superior d’al-Àndalus. Tot i que, al cap de dos segles el va conquerir Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d’Aragó, amb un exèrcit internacional liderat perell mateix. El complex sistema de fortificacions exteriors, baluards i fortins (coneguts com les Avançades de Sant Joan) va ser projectat i construït sobretot a la segona meitat del segle XVII, quan es va inventar l’artilleria. El Toca’m no és aliè, doncs, a cap racó cultural de la ciutat.
Cultura
